Victimització secundària
Significa que les víctimes tenen una nova experiència d’agressió que pot arribar a ser inclús més cruel que la victimització primària quan les institucions que haurien de protegir-la no la comprenen, no l’escolten, li fan perdre el temps, i fins i tot poden sentir-se acusades en compte de víctimes (la ja clàssica acusació de provocació en les dones en un cas de violació o assetjament sexual, per exemple).
La revictimització institucional és especialment nociva perquè provoca un dany emocional suplementari a persones amb l’autoestima lesionada per l’agressió que ja han patit i perquè el dany el causen precisament els poders públics dissenyats per emparar les víctimes, fet que suposa un doble sentiment de desprotecció.
