Plusvàlua sexual
Dels cossos de les dones prostituïdes s’extrau tant plusvàlua [1] econòmica com plusvàlua sexual. El neocapitalisme liberal introdueix el cos de les dones com si foren mercaderies. Quan es diu que és igual fregar escales que estar en prostitució, no ho és, de fregar escales s’obté una plusvàlua econòmica, mentre que d’estar en prostitució s’obté a més la plusvàlua sexual, per tant l’explotació és doble, aqueixa aqueixa és la plusvàlua sexual, l’aportació del seu propi cos i la seua sexualitat com a mercaderia.
La prostitució té una importància fonamental per a l’ordre patriarcal i per al capitalista en posar en el mercat milions de dones per a l’ús sexual dels homes, sent una instància central de producció de plusvàlua sexual, per això ha d’ocupar un lloc prioritari en l’agenda feminista.
Rosa Cobo. La prostitució en el cor del capitalisme. Ed. Los libros de la Catarata. 2017.
[1]El concepte de plusvàlua, que va ser desenvolupat àmpliament per Karl Marx a la fi del segle XIX, és l’excedent monetari originat pel treball humà present en qualsevol acció productiva.
La plusvàlua, també coneguda com *plusvalor, va aparéixer definit per Marx en la seua obra ‘El Capital’ i és bàsicament, el valor no pagat del treball de l’obrer que crea un *plusproducto del qual es fa propietari l’empresari. Originant així l’essència de l’explotació o acumulació capitalista.
És a dir, segons la teoria desenvolupada per Karl Marx, al treballador se li paga menys del que realment produeix. Així doncs, la diferència entre el que realment produeix i el seu salari és el que es coneix com a plusvàlua. Aquesta plusvàlua constitueix el guany extra de l’empresari. Aquest *plusproducto o *plusvalor en ingressar al mercat es converteix en mercaderia i s’embene, convertint-se en diners que no retorna a les butxaques de l’empleat en manera de sou.
Javier Montes de Oca
