Paritat

La noció de paritat naix políticament a Europa. L’expressió «democràcia paritària» es llança en un col·loqui organitzat el 1989 a Estrasburg pel Consell d’Europa, en el qual la igualtat entre homes i dones es planteja com una qüestió política. Però va ser el 1992 quan la paritat queda fixada. A petició de la Comissió de les Comunitats Europees, va tindre lloc, el 3 de novembre de 1992, a Atenes, la primera cimera europea «Dones al poder» composta per dones ministres o exministres de l’àmbit europeu.

Les participants van denunciar el dèficit democràtic existent i van proclamar la necessitat d’aconseguir un repartiment equilibrat dels poders públics i polítics entre homes i dones. En aquesta primera cimera es va signar la denominada “Declaració d’Atenes”. En ella es constata que la igualtat formal i real entre les dones i els homes és un dret fonamental de l’ésser humà, que les dones representen més de la meitat de la població i que la democràcia exigeix la paritat en la representació i en l’administració de les nacions.

Les signants asseguren que “constaten un dèficit democràtic” i que per tant, demanen la igualtat de participació de les dones i dels homes en la presa de decisió pública i política. La paritat va quedar fixada en un 60%-40% en el sentit que cap dels dos sexes quedara per damunt o davall d’aqueixos percentatges.