Violència sexual

[1]Les definicions no són estàtiques i els seus canvis reflecteixen els nivells de consciència i reconeixement social. El propòsit de nomenar la violència sexual, parlar d’ella i fer percentatges i números, ha sigut i és donar-li reconeixement social. Perquè hi ha molts contextos en els quals es normalitza l’assetjament i abús sexual i les dones eviten el rètol degut als costos que té descriure’s a si mateixes com algú que ha sigut víctima d’aquesta violència sexual.

Donar a conéixer les dades sobre l’extensió i efectes que té l’abús sexual té també l’objectiu de contrarestar aquestes tendències, de retornar el respecte que les víctimes han de tindre i de buscar vies de solució a les situacions que causen els majors danys (Fontanil, Ezama, Fernández, Gil, Herrero i Paz, 2005; Fontanil i Alcedo, 2013).

Hi ha formes de violència sexual que experimenten una o moltes vegades la majoria de les dones, com l’assetjament sexual; altres formes que experimenten algunes dones, com l’assalt sexual amb violació; i algunes que només una minoria experimenten, com l’assassinat sexual. El problema central en la definició de violència sexual és que, amb excepció de la mutilació genital femenina i a vegades sense aquesta excepció, cada forma inclou un ampli rang de comportament-actes que no són mútuament excloents i, per tant, la violència sexual que pateixen les dones pot ser descrita utilitzant diferents tipologies.

Tipus de violència sexual:

En la bibliografia especialitzada ens trobem amb classificacions i tipologies de violència sexual múltiple i variada, la qual cosa dificulta el consens a l’hora d’establir quins són els diferents tipus de violència als quals poden enfrontar-se les dones. Això no es deu a una falta de rigor professional sinó a la necessitat d’anar modificant les definicions i tipologies per a acollir els nous resultats de la investigació que es duu a terme en diferents països que, al seu torn, tenen legislacions pròpies sobre el tema.

En un intent d’abordar aquest fenomen des d’una perspectiva àmplia i integradora, de manera que reculla les diferents situacions i formes de maltractament sexual, es presenta a continuació la següent tipologia que respecta l’establida en el Codi Penal vigent, però que adquireix el seu sentit tan sols quan és matisada per la resta dels arguments que l’acompanyen en aquest Protocol:

1) Agressió sexual: qualsevol atemptat contra la llibertat sexual d’una altra persona, realitzat amb violència o intimidació. Quan l’agressió sexual consisteix en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna d’aquestes vies es considerarà una violació. Aquesta agressió pot ser comesa per algú que la víctima coneix (família, amics, veïns) o per desconeguts. Es considera com a situació específica la violació per la parella, és a dir, actes sexuals comeses sense el consentiment de la dona i/o contra la voluntat d’aquesta quan el perpetrador és la parella actual o anterior (casats o no) hi haja o no violència física associada.

2) Abús sexual: qualsevol atemptat contra la llibertat sexual d’una altra persona, realitzat sense violència o intimidació [2], però sense que medie consentiment. Es consideren abusos sexuals:

• Els que s’executen sobre menors de 16 anys, llevat que es tracte de relacions consentides amb una persona pròxima al menor en edat i grau de desenvolupament o maduresa

• Els que s’executen sobre persones que es troben en situació de risc o desavantatge, com és el cas de dones amb discapacitat o trastorn mental.

• Quan el consentiment s’obtinga prevalent-se el responsable d’una situació de superioritat manifesta que coarte la llibertat de la víctima.

• Els que es cometen anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant l’ús de fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància natural o química destinada a aquest efecte (submissió química).

Quin és el procediment per a reformar el Codi Penal?

La modificació del Codi Penal requereix de l’aprovació del Congrés dels Diputats en majoria absoluta (176 vots en positiu), en ser necessària la reforma de Llei orgànica, això és, aquella reservada en la Constitució per a matèries d’especial importància.  Així, per a modificar la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, que va promulgar l’actual Codi Penal, és necessària la promulgació d’una nova Llei orgànica que la modifique.

Alguns aspectes bàsics de la reforma, de forma molt ràpida:

En aquesta modificació dels delictes sexuals, s’unifiquen els Capítols I i II del Títol per a eliminar la distinció, com abans s’indicava, entre agressions i abusos sexuals. El tipus bàsic (art. 178) serà ara el d’agressió sexual (se suprimeix el delicte d’abús sexual), definida com atemptat contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment.

Es considerarà violació, segons l’avantprojecte de llei, «quan l’agressió sexual consistisca en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies».

3) Assetjament sexual: avanços sexuals no desitjats, sol·licituds de favors sexuals i una altra conducta verbal o física de connotació sexual (per ex., acudits, postures lascives, mirades lascives, tocar de manera inapropiada) en la qual la submissió a, o rebuig de tal conducta, tant explícita o implícitament, afecta l’acompliment de la dona en els diferents àmbits de la seua vida, i genera un ambient hostil o ofensiu. S’assenyala com a situació específica d’assetjament sexual el xantatge sexual (denominat a vegades Quid pro quo): la persona assetjadora ocupa un lloc superior jeràrquic o bé les seues decisions poden afectar les condicions de treball o acadèmiques de la persona assetjada, i existeix un oferiment o insinuació de rebre algun tipus de recompensa per sotmetre’s a certs requeriments sexuals, i, per contra, de represàlia si no s’accedeix a ells.

4) Incest: relació sexual entre familiars consanguinis molt pròxims o que procedeixen pel seu naixement d’un tronc comú. En general, es manifesta quan un membre major de la família abusa d’una xiqueta o d’una adolescent.

5) Tràfic i explotació sexual de dones i xiquetes: la captació, transport, trasllat, acolliment o recepció, recorrent a l’amenaça, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis amb finalitats d’explotació sexual, incloent la pornografia i prostitució.

6) Micromachismos: Aquest terme designa a les subtils i imperceptibles maniobres i estratègies d’exercici del poder de domini masculí en el quotidià, que atempten en diversos graus contra l’autonomia de la dona. En l’àmbit que ens ocupa van des de les floretes no desitjades fins a insultar, humiliar i/o degradar a una dona per viure de manera lliure la seua sexualitat, per portar peces ajustades, curtes, amb molt d’escot, etc.:

Violència sexual en el marc de les noves tecnologies de la informació i la comunicació: ús de les xarxes socials com a vehicle per a assetjar i abusar a través de l’entorn virtual. Aquestes noves formes d’assetjament es presenten de diferents maneres:

• “*Softsexting (*sex *testing)”: enviar, publicar en línia (*posting), rebre o compartir missatges sexualment suggestius a una altra o d’una altra persona a través d’un mig electrònic (correu electrònic, missatgeria instantània, MySpace, Facebook, en un blog, etc.)

• “*Hardsexting”: categoria conceptual que comprén les mateixes accions ja esmentades en l’anterior categoria, però en relació amb fotografies o vídeos on la persona es mostra nua o seminua.

• “En línia sexual *grooming”: un adult es connecta a Internet i estableix relació amb una menor, iniciant una relació sexual virtual, que comença per converses i pot acabar amb fotografies, vídeos sexuals, etc.

• Publicació o difusió no autoritzada d’imatges de caràcter sexual (nus o imatges íntimes) amb o sense comentaris humiliants.

• Explotació sexual en línia (*sexcams) i captació en línia de dones per a la tracta.

Veiem, per tant, que les relacions sexuals forçades poden adoptar diverses formes i aparéixer en circumstàncies molt variades. Les dades disponibles assenyalen que la majoria de les dones que han patit agressions sexuals ha experimentat penetració vaginal forçada, i entorn d’una tercera o quarta part refereix penetració anal o oral. Moltes dones són forçades a tindre relacions sexuals en situacions que són personalment inacceptables com davant dels fills, en grups o amb altres persones. Prop de la meitat de les víctimes d’abús sexual refereixen que han sigut forçades quan estaven malaltes, moltes d’elles quan havien sigut donades d’alta d’un hospital o quan acabaven de tindre un fill. Moltes altres havien sigut violades quan estaven inconscients o sota l’efecte de forta medicació. Les experiències de les dones que han patit aquests tipus de maltractament assenyalen clarament que la violència sexual és, igual que el maltractament físic, una expressió de poder, dominació i control.

La violència sexual pot ser perpetrada per estranys i també per persones conegudes: membres de la família, parelles actuals o passades, amics i coneguts en general (col·legues, clients) i donar-se tots ells en una gran varietat de relacions de poder (caps, metges, terapeutes, cuidadors, líders religiosos, professors, policies). Les violacions poden ser incestos, violació per un desconegut, violacions en grup, violacions per l’espòs o altres familiars, violacions per persones conegudes, violacions de guerra, etc. En totes elles es pot utilitzar la força física o altres tipus de coerció.

El context també pot ser analitzat en termes del moment del cicle vital en el qual es produeix. Per exemple, en l’abús sexual infantil els contextos de la família, la relació amb els parells, l’educació, el joc i la religió són centrals. En l’adolescència s’afigen els lligues i l’exploració de l’espai públic i en l’edat adulta la convivència en parella i el treball. En l’ancianitat les relacions amb els cuidadors i les institucions són un important context per a l’abús sexual igual que ho són per a les xiquetes amb discapacitat o les xiquetes i dones sense família.


[1] Extret del Protocol contra la violència sexual d’Astúries.

[2] En aquest moment estem a mig camí d’una reforma que farà, previsiblement, desaparéixer el delicte d’abús sexual. En aquest moment és un Avantprojecte de Llei, Avantprojecte de Llei orgànica de Garantia integral de la llibertat sexual, aprovat pel Consell de Ministres però que encara no ha arribat a tramitació parlamentària, ni tan sols sembla que ha superat encara el tràmit dels informes consultius preceptius. Una vegada tinga tots els informes pertinents tornarà al Consell de ministres i ministres i ací acollirà la forma de Projecte de Llei per a a continuació iniciar el tràmit parlamentari.