Cultura de la violació
La violència sexual és fonamental per a subordinar i humiliar a les dones, i a vegades també als homes. No es tracta d’actes sexuals, sinó d’actes de poder. Per a entendre-ho podem imaginar un iceberg que en la part visible mostra les conductes: violació, abús o assetjament, i per davall oculta la ideologia i les maneres de pensar que li són favorables: la misogínia, la reificació i la mercantilització del cos de les dones, el tabú del seu plaer, la erotització de la violència o la confusió sobre el consentiment.
Aquest és el caldo de cultiu necessari perquè es produïsca la violència directa, la culpabilització i l’estigmatització de les víctimes, així com la impunitat de l’agressor, normalitzat la justificació i l’exhibició de la violència sexual.
En els anys setanta el feminisme radical va crear el concepte cultura de la violació per a combatre els valors i creences que la justifiquen, normalitzen i toleren, que contribueixen a evitar les denúncies per por del càstig i afavoreix la impunitat.
Amada Trava i Chis Oliveira.
Extret del Breu Diccionari de feminisme. Rosa Cobo i Beatriz Ranea (eds)
